L’ art gràfic publicat en publicacions periòdiques antifeixistes exposava l’estat de terror perpetrat per les potències feixistes europees i contrarestava perceptivament la seva propaganda. Com a espais discursius visuals, els dibuixos animats editorials avalaven les emocions generades per la pertinença a una comunitat transnacional, antifeixista i proletària. Van instar els lectors periòdics a reflexionar col·lectivament sobre la necessitat de solidaritat i la protecció de la cultura obrera atacada pel feixisme.

(...)

Els dibuixos animats utilitzaven una retòrica de joc per presentar possibilitats de canvi social. L’art elegant i compassiu va invertir la deshumanització del feixisme i va intentar inspirar idees d’interdependència i lluites compartides entre els treballadors antifeixistes dels Estats Units.